dimarts, 1 de març del 2016

CLASSE DE CONVERSA: ADRECES PER A LLEGIR I APRENDRE VALENCIÀ


       Sao Edicions: revista periòdica en valencià

       Revista de divulgació científica Mètode

       OPTIMOT: Consultes lingüístiques

       Bloc: El valencià en dansa

       Ràdio en català: llistat d’emissores

       Practica la lectura en veu alta: programa Sao

       Llibres en català: llibres.cat

       Rodamots,cada dia un mot

dijous, 13 de març del 2014

UN NOU TAST DE MÚSICA

Una bona manera d'aprendre, de gaudir i de fer llengua és escoltant música en valencià, la nostra llengua. Ací en teniu un nou tast. Deliciós!!!
http://escolavalenciana.bandcamp.com/album/el-disc-de-la-m-sica-en-valenci-vol-viii

dimecres, 6 de febrer del 2013

GERUNDIS INCORRECTES

Gerundis incorrectes


Una de les formes verbals que tot sovint s’utilitzen incorrectament és el gerundi. El gerundi fa la mateixa funció que un complement adverbial: “Li ho va explicar plorant emocionada”, és a dir, respon a la pregunta “com?” o “de quina manera?”, “plorant emocionada”. El simple expressa una acció que no ha acabat i que coincideix amb la del verb principal o que succeeix immediatament abans de l’acció principal (“Els agrada sopar mirant la televisió”). Per contra, si l’acció del gerundi ja ha finalitzat farem servir el compost (“Havent insistit tant, ara no hi podem faltar”).
Ara bé, quan el gerundi fa referència a una acció posterior a la del verb principal és incorrecte. Pompeu Fabra ho exemplifica amb la frase “Va caure del terrat al carrer, trencant-se una cama”, en què s’observa com el fet de trencar-se la cama és posterior a l’acció de caure. Per detectar si el gerundi és de posterioritat, Fabra proposa posar l’oració de gerundi davant de la principal i observar si ens queda una frase amb sentit. En aquest cas, l’oració “Trencant-se una cama, va caure del terrat al carrer” no tindria ni cap ni peus. Altres exemples de gerundis incorrectes extrets de la Gramàtica del català contemporani serien “Va fugir de pressa, detenint-lo la policia poc després” o “Va rentar el jersei de llana amb aigua calenta, fent-lo malbé”. Per refer aquestes frases, s’aconsella de transformar-les en oracions copulatives: “Va caure del terrat al carrer i es va trencar una cama”,“Va fugir de pressa i el va detenir la policia poc després” o “Va rentar el jersei de llana amb aigua calenta i el va fer malbé”.
Cal però assenyalar que tant Joan Solà com Josep Ruaix han fet constar que hi ha gerundis que fan referència a fets succeïts just després del verb principal que, tot i no ser vius en la llengua oral, haurien de ser acceptats, ja que han estat utilitzats en obres històriques, com en l’exemple que cita Ruaix de Tirant lo Blanc: “…anam tots ab lo Rei a caça, fent gran matança de salvatgines.”
Sabíeu que…
Els gerundis acabats en -guent com ara sapiguent, correguent, coneguent i poguent són incorrectes. Les formes correctes són sabent, corrent, coneixent, podent.

dilluns, 4 de febrer del 2013

UNA LLENGUA QUE CAMINA

Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en valencià a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental. El film retrata la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles. Una professora de periodisme de la Universitat d'Alacant, Mar Iglesias; el cantant i lletrista d'Obrint Pas, Xavi Sarrià; un dermatòleg de l'Hospital General de Castelló, Gerard Pitarch; una romanesa valencianoparlant, Dariana Groza, i el mestre d'infantil i expresident d'Escola Valenciana Diego Gómez posen rostre a l'estat de salut del valencià. El film és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de d'Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals.

EL REGAL DE LES LLENGÜES

Aquesta és una pel·lícula que vol marcar un camí cap a una Europa rica lingüísticament i culturalment. Són els bilingües un cas especial? Tenen el mateix cervell i fan la mateixa vida que els monolingües? Quina diferència hi ha entre qui ha après més d'una llengua des del bressol gràcies a una família bilingüe i qui s'hi ha vist obligat com a immigrant? Quina diferència hi ha entre bilingüisme i biculturalitat?

http://www.tv3.cat/videos/3486650/El-regal-de-les-llengues