LITERATURA: SITUACIÓ SOCIOPOLÍTICA I LITERÀRIA DURANT LA POSTGUERRA

Ací us deixe una introducció a la literatura de postguerra , perquè estudieu i vegeu quin era el context en què autors com Pere Calders o Mercé Rodoreda es van veure sotmesos i van escriure la majoria d'obres. Potser siga una pregunta d'examen...

El final de la guerra civil (1936-1939) va significar una nova etapa històrica per a la nostra cultura. Aquesta va estar marcada, sobretot en els primers moments, per la voluntat política d’acabar amb qualsevol manifestació cultural i lingüística que no fóra en llengua castellana. El panorama de la nostra societat era desolador: els morts de la guerra, els empresonats, els que hagueren de prendre el camí de l’exili o les privacions. En el terreny cultural i literari ens trobem amb el desmantellament de les institucions, la proscripció de la llengua i la implantació de la censura . En summa, una situació difícil que feia perillar l’existència de la nostra cultura.

Durant tots aquests anys la literatura catalana funciona en tres camps que es complementen:
a) La literatura que feien els autors a l’exili.
b) La dels autors que treballaven ací, en la clandestinitat.
c) La dels autors que pretenien fer una literatura a la llum pública, tot seguint la nova legalitat.

Els primers anys, la producció del grup d’escriptors exiliats va ser la més voluminosa i decisiva. També fou important la clandestina. A partir de l’any 1946 es va publicar alguna obra en català amb permisos oficials. Al llarg de les dècades següents van augmentar les publicacions, sempre amb la dificultat de la censura i sofrint tot tipus de restriccions.
La major part dels escriptors optaren, davant d’aquesta situació, per anar-se’n a l’exili. Va ser el cas de Josep Carner, Pere Calders o Mercè Rodoreda entre altres. Alguns van tornar entre els anys seixanta i setanta i d’altres moriren a l’exili.
Els grups d’exiliats organitzaren, en els principals llocs de residència (Ciutat de Mèxic, Buenos Aires o Santiago de Xile) editorials, certàmens literaris i editaren revistes com Ressorgiment o Catalunya.
La literatura catalana de l’exili aporta a la nostra literatura una sèrie d’elements enriquidors: paisatges nous, costums diferents o formes culturals diverses.
En bona mesura, la literatura de l’exili tendeix a reflectir les peripècies autobiogràfiques dels autors i les seues dificultats per adaptar-se a altres societats. Alguns autors conten l’experiència devastadora que sofriren molts exiliats en els camps de concentració nazis.