divendres, 15 d’octubre del 2010

L'APOSTROFACIÓ DE L'ARTICLE

Publicat en el llibre COMPENDI DE NORMES D'ESTIL (3a edició) de Ramon Sangles (Editat per Llengua Nacional, Barcelona, 2009, pàg. 112)

L’article (el [l’], la [l’], els, les) precedeix el nom substantiu o altres mots subs­tantivats in­dicant-nos-en el nombre i, en molts casos, el gènere. Com que les formes de plural no s’apostrofen, sols en posarem algun petit exemple.

Apostrofarem
— Apostrofarem les formes del singular de l’article (masculí el i femení la), de manera que es reduiran a l’ da­vant un mot que comenci amb vocal o h.
Atenció, però, que l’article femení la, si va davant les vocals i o u, sols s’apostrofa si aquestes són tòniques. Exs.:
• l’hivern, l’home, l’IVA (impost), el KGB (comitè), el tipus, l’ullal, l’Uruguai, etc.
• l’amiga, la CIA (agència), la crisi, l’hora, l’oportunitat, l’única, l’ínfula, l’íntima, l’Índia, l’ungla, l’urpa, l’urna, l’única, l’Úrsula, etc.
• els tipus, els homes, els pantalons blaus, etc.
• les crisis, les amigues, les úniques, les tisoretes, etc.
— Hem d’apostrofar l’article (o la preposició de) quan va davant paraules estrangeres catala­nit­za­des que duen una hac no aspirada (muda). Exs.:• l’haixix, l’hàmster, l’handbol, l’hoquei, l’harakiri... i d’handbol, d’hoquei, etc.
— Apostrofarem l’article masculí en paraules començades per s líquida (que gene­ralment solen ser d’altres idiomes). Exs.:
• l’scherzo, l’snack-bar, l’Spiegel, l’Sputnik, l’staff, l’statu quo, l’status, etc.
Cal dir que una bona part de paraules masculines estrangeres començades en s líquida han estat adaptades al català afegint-hi una e inicial. Llavors, la preposició de també s’apostrofa. Exs.:
• l’escàner, l’eslàlom, l'esmòquing, l'esquaix, l’estàndard, l’estic, l’estop, l’estrès, d’esprai, d’esquaix, etc.
— Els numerals segueixen les normes generals d’apostrofació. Exs.:
• l’u, l’1, l’onze, l’11, l’XI Simposi d’Informàtica, etc.

No apostrofarem
— Tornant a l’article femení la, no s’apostrofa davant els mots femenins que co­men­cen amb i o u àtones (precedides o no de h), per tal com hi podem fer sinalefa. Exs.:
• la humanitat, la hipòtesi, la hisenda, la idea, la informació, la intel·ligència, la inti­mitat, la Isabel, la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles), la UDC (la Unió Demo­crà­tica de Catalunya), la unitat, etc.
— Tampoc no apostrofarem l’article la davant les paraules se­güents: la ira, la una (hora), la anormalitat (altrament es confondria amb la normalitat).
— I encara, no s’apostrofa l’article la davant el nom de les lletres, de manera que direm, per exemple, la e, la u, la efa, la ema, la erra, la essa...
Tals lletres, però, sí que s’apostrofen quan formen part de la inicial d’una sigla dita lletra per lletra.
— No s’apostrofen denominacions com la AP-2, la A-7, la A-19... per tal com el nom de les lletres l’escrivim sempre sense apostrofar (lle­tres que en aquests casos han d’anar separades de la xifra amb un guionet).— Noteu que tampoc no apostrofem els compostos següents, perquè l’accent del pri­mer ele­ment és secundari: la Indo-xina, la infraestructura, la infravaloració, la inter­con­­tinental, la Interpol, la intravasació, la ultracorrecció.
— No apostrofarem l’article femení (ni la preposició de) davant una essa líquida (paraules on la s va seguida de consonant). Exs.:
• la Scarlett, la script, la Scala de Milà, la Schola Cantòrum, el pont de la Staten Island, un vals de Strauss, la ciutat de Stuttgart, el règim de Stalin, etc.
— No apostrofarem, per raons de citació, ni l’article femení la ni la preposició de (però l’ar­­ticle masculí sí que s’apostrofa en aquests casos). Exs.:
• Tinc una edició de la Enciclopèdia il·lustrada. / Després ve un capítol sobre la «Ori­gi­nalitat de la lite­ratura». / L’autora de Aloma. / El va titllar de impotent.
• L’Avui va publicar ahir la notícia. / l’«Ara i l’aquí» de Lluís Llach.
Si la primera paraula del conjunt a citar és un article, dins el text corrent l’adap­tarem a la construcció de la frase. Exs.:
• Els clients del Corte Inglés. / La lectura del Petit príncep sempre es fa agradable.
— Tampoc no farem l’apostrofació (ni de l’article ni de la preposició de) quan el mot sigui una paraula de consideració lexical, és a dir, de sentit metalingüístic:
• El gerundi de escriure és escrivint.
— No s’apostrofen ni la i ni la u inicials d’un mot (vagin precedides o no de h) quan es consideren con­­so­nants. Exs.:
• el iode, el iogurt, el iugoslau, el Iemen, el hiat, el ien, el uadi, etc. (però, l’ió).
— Tampoc no apostrofem l'article masculí quan va davant les paraules que mantenen la hac as­­­­­pirada (la preposició de, tampoc no s'hi apostrofa). Exs.:
• el hall, el hawaià, el hegelianisme, el Hilton, el hobby, de Hitler, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada