ELS PRONOMS FEBLES: EN/HI

1. Pronoms personals
És preferible usar la forma plena del pronom se quan aquest va davant de verb començat per les grafies s- o c- (en el cas que vaja seguida de e o i). Ex.: se celebra preferible a es celebra
se sap preferible a es sap

2. Pronoms adverbials hi, en
Hi ha verbs per als quals les especificacions circumstancials són molt importants per tal com aporten un tipus d’informació que pot tindre una funció semblant a la de qualsevol altre complement. Algunes vegades aquest tipus de complementació no el realitza un nom o un adverbi, sinó una classe de paraules que equival a tot un sintagma: els pronoms adverbials en/hi.

Podem resumir les funcions d'aquests dos pronoms tal com segueix:


A. EN (en, -ne, n', 'n)

Complement directe indefinit: quan el complement no va acompanyat per un determinant s’ha de substituir per aquest pronom.
Ex.: Vols taronges? En vols?
Sap fer fotos. Sap fer-ne.


Ara bé, si el complement va acompanyat d’un quantificador, aquest es posposa al verb en la pronominalització.
Ex.: Ha fet tres dibuixos. N'ha fet tres.
Porta un quilo d'arròs. Porta'n un quilo.


Subjecte: pot substituir un subjecte posposat al verb i llavors té les mateixes característiques que el complement directe indefinit.
Ex.: Arribaren tres ordinadors. N'arribaren tres.
Han vingut algunes companyes. N'han vingudes algunes.


Complement preposicional: quan el complement va introduït per la preposició de se substitueix per en.
Ex.: Parlaven de projectes. En parlaven.
Entenia molt d'informàtica. N'entenia molt.


Complement circumstancial de lloc: si el complement indica origen o procedència i és introduït per la preposició de, se substitueix per en.
Ex.: Ve de Lleida. En ve.
Ha agafat llibres de la prestatgeria. N'ha agafats.


Complement del nom: quan modifica un nom i indica possessió o pertinença.
Ex.: Llegirem el llibre i explicarem els dubtes del llibre. Llegirem el llibre i n’explicarem els dubtes.
És lliure de vindre. N'és lliure.


Complement atributiu partitiu: quan el subjecte i l’atribut es refereixen al mateix ésser i l’atribut, a més, té un caràcter partitiu, el complement se substitueix per en.
Ex.: Que espavilat que és! Que n'és, d'espavilat!
Han arribat esgotades. N’han arribades.



B. HI (hi, -hi)

Complement preposicional: quan el complement preposicional va introduït per una preposició que no siga de, s’ha de substituir per hi.
Ex.: Vol jugar a cartes. Hi vol jugar.
No puc anar a comprar. No puc anar-hi.


Complement circumstancial de lloc: quan aquest indica situació o destinació i és introduït per una preposició diferent de de, utilitzem l’adverbial hi.
Ex.: Anirem a passejar pel Segre. Hi anirem a passejar.
Vius a Crevillent? Hi vius?


Complement circumstancial de manera: substitueix un adverbi o un nom introduït per qualsevol preposició que indica aquest tipus de circumstància.
Ex.: M'ha mirat de reüll. M'hi ha mirat.
Camina coix. Hi camina.


Complement predicatiu: substitueix qualsevol tipus de complement predicatiu.
Ex.: Ha arribat esgotat. Hi ha arribat.
Joan tornà trist. Johan hi tornà.


C. Usos pleonàstics dels pronoms adverbials
Cal evitar l’aparició en una mateixa oració del pronom feble i del complement que substitueix.
Ex.: N'hi ha aigua. Hi ha aigua/N'hi ha.
Hi has d'anar a l'excursió. Has d'anar a l'excursió/Hi has d'anar.