L'ÚS DELS VERBS SER I ESTAR

Llevat del castellà, les altres llengües romàniques fan un ús més aviat restrictiu del verb estar. En aquest cas, el català no l'utilitza tant com el castellà, però sí amb més freqüència que altres llengües romàniques. Per tant, cal anar amb compte i no emprar estar en els casos en què tradicionalment hem utilitzat ser.


Per regla general, en els contextos on pot donar-se una alternança entre ser i estar, utilitzarem ser quan no tenim en compte el pas del temps i estar quan incidim en la durada de l'acció verbal.
Ex.: La biblioteca és tancada (vaig a tornar un llibre i la trobe tancada).
La biblioteca està tancada els dissabtes (tots els dissabtes la tanquen).


Podem sintetitzar els usos de ser i estar com segueix:

A. SER

Indica identitat.
Ex.: Aquesta és la metja del poble.

Indica pertinença o procedència.
Ex.: La carpeta que has agafat és meua.
La nova professora és de València.

Expressa qualitats permanents, tant en subjectes animats com inanimats.
Ex.: El cel és blau.
Aquell polític és casat.

Expressa qualitats transitòries de subjectes inanimats, sense indicació quantitativa de temps.
Ex.: La cadira és coixa.

Indica presència en un lloc, sense indicació quantitativa de temps; llavors equival a es troba.
Ex.: Els llibres són a la prestatgeria.
La meua germana és al menjador.

Expressa el temps en què ocorre una cosa.
Ex.: La festa del Tirant és al novembre.

B. ESTAR

Indica qualitats transitòries de subjectes inanimats, amb especificació quantitativa de temps.
Ex.: El cel està negre durant la tempesta.

Expressa qualitat transitòria de subjectes inanimats amb un complement que en conserva la qualitat; llavors, equival a es manté.
Ex.: Ex.: La sopa està calenta a la cuina.
L'habitació està freda amb l'aire condicionat.

Indica qualitats transitòries de subjectes animats, com ara l'estat físic, professional, de salut, etc.
Ex.: Està deprimida perquè està aturada.

Expressa qualitats derivades de la situació del subjecte en un lloc concret; aleshores equival a col·locat.
Ex.: Estaven asseguts al final de la sala.
El telèfon està penjat a l'entrada.

Indica presència en un lloc amb especificació quantitativa de temps.
Ex.: Estaré a casa fins a les nou.

Expressa permanència habitual en un lloc i equival a viure.
Ex.: Està a casa dels seus pares, però els caps de setmana no hi és.

Indica el temps durant el qual es fa una cosa.
Ex.: Estarem d'acampada per les vacances de Nadal.

C. SER i ESTAR
Quan volem expressar situació geogràfica, podem utilitzar indistintament ser o estar per tal com el primer equival a trobar-se i el segon a ser situat; és a dir, la diferència de matís no és molt significativa.
Ex.: Benigànim és a la Vall d'Albaida (es troba a la Vall d'Albaida).
Ex.: Benigànim està a la Vall d'Albaida (és situat a la Vall d'Albaida).