EL LLENGUATGE NO TÉ SEXE

Una de les lleis fonamentals en què s'ha basat l'evolució del llenguatge és l'economia; és a dir, la capacitat de les llengües tant per a expressar de manera sintètica les idees com per a parlar de la realitat que ens envolta. Del que es tracta, al cap i a la fi, és de facilitar la comunicació humana.

Així, el llatí distingia tres gèneres per a designar les coses: masculí, femení i neutre. La mateixa economia del llenguatge provocà que aquesta distinció masculí-neutre acabara perdent-se i el masculí prenguera els trets propis del gènere neutre. D'aquesta manera, en les llengües romàniques s'estableix l'oposició masculí (gènere no marcat)/femení (gènere marcat). Aquest és el motiu pel qual en la nostra llengua emprem el masculí per a expressar ambdós gèneres.

La llei que acabem d'anomenar no sols funciona en el nivell morfològic sinó que es dóna en tota l'estructura lingüística. Així, per exemple, utilitzem la paraula dia per a referir-nos tant al període de 24 hores (significat no marcat) com per a les hores de sol (significat marcat oposat a nit).

Basant-nos en aquesta regla i com a criteri general, recomanem l'ús del masculí com a gènere no marcat que inclou per igual el masculí i el femení. Per tant bandejarem les solucions que es basen en la repetició de paraules en els dos gèneres (els professors i les professores) i les que proposen omplir els textos de barres (els/les professors/res), ja que dificulten la lectura i provoquen l'ambigüitat del missatge.

Ben mirat, aquestes solucions són igualment sexistes, per tal com un dels dos gèneres ha d'ocupar irremeiablement el primer lloc (els professors i les professores o les professores i els professors?). A més a més, impedeixen de mantindre la coherència genèrica al llarg del text (els professors i les professores convocats...), quan hauria d'haver-hi concordança de gènere entre substantius i adjectius (els professors i les professores convocats i convocades).

No hem d'oblidar, però, que la llengua també ens proporciona una sèrie de paraules i d'expressions per a designar les dues realitats, la masculina i la femenina, sense haver de recórrer necessàriament al terme masculí. Sempre que es puga, convé utilitzar-les:

Les persones en comptes d'els hòmens i les dones

L'alumnat en comptes d'els alumnes i les alumnes

El professorat en comptes d'els professors i les professores, etc.

Al cap i a la fi, el llenguatge no té sexe: qui pot veure representat en un terme no marcat només les persones de sexe masculí són els usuaris. Si aconseguim buidar aquests masculins genèrics de connotacions sexistes, la prevalença del masculí sobre el femení haurà quedat eliminada.